El treball per mig del qual s'enterra el tubercul baix terra es denomina plantacio.

4.2.1. TREBALLS PREPARATORIS

    Els treballs preparatoris van encaminats a deixar el terreny molt solt, esponjos i ben nivellat per a favorir la plantacio, el rec i l'incorporacio del fem organic i de fondo.

    La maquinaria a utilisar deu ser de poc de pes per a evitar problemes de compactacio de la terra. S'empleen tractors que oscilen entre 25-70 CV i motocultors de 15-18 CV i inclus cavalleries.

Depenent del cultiu anterior les tasques preparatories seran mes o manco intenses.

    Estes tasques preparatories consistixen en la realisacio de dos passades creuades de fresadora, en la finatitat d'enterrar els restans vegetals del cultiu anterior (cols, ensisams, carchofes, creïlles...). Ocasionalment, pot realisar-se una nivellacio-lasser que tan important es per a una bona realisacio dels recs, aixina com millorar el rendiment horari de la maquinaria en la collida. Despres d'eixa operacio es realisa una passada de subsolador i un rec en taules.

Per ultim, es dona una passada de fresadora i el terreny queda a punt per a sembrar.

    Fa alguns anys era practica habitual macerar els tuberculs en aigua abans de plantar, en aixo s'aumentava el numero de brots produits.

    En canvi, des de que s'ha generalisat el sistema de plantacio mecanisat no es realisa, degut a que s'obtura el mecanisme per aglomeracio de diversos tuberculs i inclus al estar reblanit, es trituren.

La temperatura minima necessaria per a la germinacio del tubercul es de 12º C.

    La terra mes arenosa favorix la germinacio precoç, puix en elles s'alçaran abans temperatures mes altes quan hi ha insolacio.

    La profunditat de sembra oscila entre els 6-8 cm. en plantacions de sao i 4-5 cm. en les plantacions en el terreny sec. En estes ultimes la profunditat ve determinada per la possible necessitat de regar abans de l'emergencia de la planta.

4.2.2. DATES DE PLANTACIO

    Les dates de plantacio venen determinades pel cultiu anterior i pel major o menor grau de preparacio previa de la terra.

   La tendencia actual es alvançar al maxim la data de plantacio (15 de març - 15 d'abril), inclus abans en zones de climatologia mes benigna (proximitats al mar).

   Quan la chufa seguix en l'alternativa a la creïlla primerenca, la sembra es mes tardana (entre el 25 d'abril i el 30 de maig).

La plantacio precoç presenta moltes ventages, tals com:

- Major afillament de les plantes i en aixo un major numero de tuberculs.
- Menor perill d'atac de "barrenador", puix quan es produix el primer avivament de les larves (maig-juny) la planta ya està creixcuda i es mes resistent, al contrari que les plantes mes tendres, mes vulnerables a l'atac de la plaga.
- Al produir-se en les plantacions precoces un major afillament i, per tant, densitat de plantacio, pot reduir-se el numero de tuberculs a plantar (es consumixen menys kg. ms de tubercul per Ha.).
- En plantacions precoces la planta florix menys al no reunir les condicions de temperatura i fotoperiodo adequats. En aixo, tambe hi ha una major cantitat de nutrients a almagasenar en el tubercul, lo que indirectament beneficia la produccio.

   Les plantacions excesivament precoces, en canvi, presenten alguns inconvenients, com per eixemple:

- Brotacio del tubercul molt lenta, lo que dificulta el seu naiximent.
- Fulles groguenques i vegetacio pobre.
- Major possibilitat d'un encamat precoç, en podricions de les plantes per les plogudes i recs de primavera d'estiu i descens del rendiment.

Les plantacions tardanes i molt tardanes tenen tambe diversos problemes:

- Tenen menys fillols, i conseqüentment produixen manco tuberculs i de menor tamany.
- Patixen majors atacas de "barrenador" (les plantacions realisades en juliol poden presentar reduccions importants del seu rendiment).
- De tot lo anteriorment expost es despren que les plantacions precoces i miges son les que resulten mes convenients.

4.2.3. DENSITAT DE PLANTACIO

    La densitat de sembra es un aspecte del cultiu molt important, puix el rendiment i la calitat del tubercul depenen en bona part d'aixo.     El cultiu de la chufa requerix una densitat de planta elevada, i esta es conseguix per mig d'una densitat de sembra alta o en un alt numero de fillols. Una intensitat de fillols es conseguix en una plantacio precoç. Existix una densitat optima, que no deu sobrepassar-se, ya que per tant el tubercul queda chicotet i les plantes s'afilen encamant-se prematurament. Esta densitat optima es situa entre 340.000-350.000 tuberculs plantats/Ha. (aproximadament 120 a 135 Kg. Per Ha.).

    La distancia entre files oscila entre 55-58 cm., en una distancia entre tuberculs de 2-15 cm. En les de 2cm. entre plantes ocasionen plantacions massa espeses que favorixen l'encamat. Distancies de plantes de 10-15 cm. requerixen una data de plantacio molt precoç per a que les plantes puguen afillar convenientment i cubrixquen la superficie. Els cavallons han de ser de bon tamany (entre 15-20 cm.), sent necessari per a conseguir un bon afillament, bona formacio de tuberculs i facilitar la collida, formant cavallons de bon tamany.

    La data de plantacio en la cantitat de tubercul plantat aixina:

- Sembres molt precoces: 70-80 Kg./Ha. Les plantes tenen major afillament i major desenroll vegetatiu.
- Siembras precoces medias: 90-110 Kg/Ha. - Sembres precoces miges: 90-110 Kg./Ha
- Sembres tardanes: 120-150 Kg./Ha., puix l'afillament es menor, i pot entranyar riscs d'encamats de plantes i tamanys de tuberculs.


    Els increments en la densitat de plantacio es realisaran sempre reduint la distancia entre plantes, ya que la distancia entre llinies es practiament fixa (57 cm.), degut a l'amplaria de treball de la maquina recolectora.

4.2.4. LA PROFUNDITAT DE PLANTACIO

    La profunditat de sembra influix a l'hora de brotar el tubercul, pero el major interes en conseguir una profunditat de sembra adequada radica en les ventages que es conseguixen en el moment de la collida.
   Com ya s'ha dit anteriorment, lo mes convenient es fer sembres de 6-8 cm. de profunditat i per a sembres en sec, 4-5 cm. de profunditat.
    Profunditats majors de 10-12 cm. no son aconsellables, puix encara que els tuberculs germinen be, poden presentar-se problemes en la recoleccio per quedar les chufes massa profundes. Profunditats menors, 2-3 cm., poden produir tuberisacions massa superficials (que originen una compactacio) o excesiva competencia dels tuberculs en detriment del seu tamany.
    Per atra banda, es aconsellable tendir a plantar somerament, ya que en aixo es facilita la collida (al tindre que tamisar-se menys terra), i a mes la planta queda proxima a la superficie, en lo que la seua palla es mes forta i menys sensible a l'encamat i el tubercul presenta manco possibilitats de pobrea.

4.2.5. SISTEMES DE PLANTACIO

    La plantacio es pot realisar en el terreny en sao d'un rec o be en la terra seca. Est ultim tipo de plantacio s'anomena entre els llauradors "aigua civera".

Plantacio en sec (civera).

    En este sistema la plantacio es realisa en la terra seca i en pla, regant a continuacio de la sembra.
    Com s'empleen sembradores accionades per motocultors, precisen terres ben treballades, nivellades i sense residus vegetals que dificulten les sembres.
    Per a realisar-la son mes utilisats els motocultors 4-166 CV, en poc de pes, per a evitar compactacions del terreny i posteriors dificultats en el naiximent.
    La sembradora consta de dos obrisolcs situats a una distancia graduable de 50-70 cm. i tambe en profunditat graduable que pot aplegar fins uns 15 cm.; dos discs laterals que servixen per a nivellar la maquina i transmetre el moviment, una tolva o deposit de 7-8 Kg. de capacitat, un plat en gatell disparador i orificis d'eixida de la llavor de 14 mm. a 2mm. de separacio (en total el plat presenta 21 forats), una cadena sense fi per a transmetre el moviment des de la presa de força i del motor a la sembradora, bota sembradora regulable per a diferents profunditats (segons la plantacio es realise en sec o en sao -2-10 cm.-); un gatell separador per a que la maquina puga ser arrastrada en els girs sense sembrar; una entabladora graduable de ferro darrere de la maquina, constituida per tres planches lliures de 30 x 17 cm. subjectes entre sí per una cadena, que nivella els cavallons, deixant-los a la mateixa altura.
    La maquina, al desplaçar-se, sembra un solc central que es el que es aporcat i queda finalment com cavallo i marca dos solcs, uno a cada costat del cavallo central, a on s'ha tret la terra per a l'aporcat.
    En este sistema de plantacio la chufa es deu sembrar seca, ya que es rega a continuacio. Si es plantara la chufa macerada, entre esta humitat i la que adquirix en el rec podrien ocorrer pudricions i marres de naiximent.
    Presenta alguns inconvenients, com una major proliferacio de les herbes roïnes al regar rapidament el cultiu, lo que obliga en alguns casos a l'utilisacio d'herbicides en preemegencia, major necessitat de recs en la fase inicial de creiximent de la planta i menor regularitat en el naiximent de les plantes.
    Per un atre lloc, presenta la ventaja d'alvançar la data de plantacio i en aixo el desenroll de la planta, ademes de reuir el llavoreig al suprimir els treballs de l'acavallonat posterior, abaratant notablement el cost de la plantacio.

Plantacio con el terreny de sao.

    En este sistema el terreny es planta en sao d'un rec anterior i no es rega fins que les plantes han brotat del terreny.
    El proces es identic a l'anterior, en la diferencia que es treballa a una major profunditat de sembra (6-8 cm.) i s'utilisa tubercul posat en maceracio 24 hores.
    Esta sembra es la tradicional i la que mes es practíca, puix dona major seguritat en el naiximent de les plantes al no regar-se i no sofrir encostrament el terreny, i es l'unic sistema de plantacio possible en terres compactes.
    Al no regar, es retrassa el naiximent de les herbes roïnes i estes competixen manco en el cultiu. No obstant, tambe poden aplicar-se herbicides, si es desija, en postemergencia.

[CULTIU] [4.1. Alternatives] [4.2. Plantacio] [4.3. Fertilisacio]
[4.4. Rec] [4.5. Control de malas herbes] [4.6. Problemes Fitosanitaris]
[4.7. Problemes de cultiu] [4.8. Recoleccio]