4.3. FERTILIZACIO


    La chufa es un cultiu esquilmant per al terreny, i per aixo deu mantindre's la seua fertilitat mijant l'abonat. La terra franc-arenosa en que es desenrrolla el cultiu i la gran cantitat de recs que es practiquen produixen una lixiviacio intensa dels elements fertilisants, en especial del nitrogen. Ademes, la planta extrau en cada collida cantitats importants de nitrogen, fosfor i potasi que deuen ser restituits si no volem empobrir el sol paulatinament i obtindre tuberculs malformats o desenrolls vegetatius de la planta realment pobres.
    Per tot aixo, es necessari realisar un abonat suficient i de forma adequada a les necessitats de la planta.
   Les aplicacions d'abonos organics, sobre tot procedents d'estiercol de vacú o cerda en llit d'arena, son molt necessaries en este cultiu.
   El perill de l'encamat precoç de la planta reduix les possibilitats de realisar un fem mineral intens, sobre tot nitrogenat.
   El cultiu precedent al de la chufa condiciona el abonat aconsellable, que deu ser manco quantios quan succeix a la creïlla primerenca, puix este cultiu es fertilisat intensament.

[CULTIU] [4.1. Alternatives] [4.2. Plantacio] [4.3. Fertilisacio]
[4.4. Rec] [4.5. Control de malas herbes] [4.6. Problemes Fitosanitaris]
[4.7. Problemes de cultiu] [4.8. Recoleccio]