|
Les males herbes competixen en la chufa en els primers estats vegetatius de la planta, ya que quan estes han afillat i cobert el cavallo es molt dificil que les males herbes puguen desenrollar-se, puix queden ofegades pel conreu. Les males herbes que competixen en la chufa son: la Verdolaga (Portulaca oleracea), Rabanicia (Raphanus raphanistrum), Cerreig (Panicum crussgalli), Blet (Chenopodium album), Junça (Cyperus rotundus). La chufa se comporta com una mala herba a l'any següent a la seua plantacio ya que els tuberculs residuals que queden en terra despres de la seua recoleccio, germinen i se comporten com una forta invasio de junça, sent este, com recordarém en mes d'una ocasio, un dels inconvenients mes importants d'esta collita. D'entre les males herbes, la "junça" soles es possible llevar-la en el seu naiximent a base de birbes manuals, puix els tractaments en herbicides especifics no poden realisar-se pel perill de fitotoxicitat que supon per a les plantes de chufa, especialment en plena vegetacio. Despres del conreu, si han quedat tuberculs en terra, cosa mes que probable, es convenient l'aplicacio de Bromur de metil, 98% + Cloropicrina, 2% en la fi d'eliminar els que tindrien el comportament d'una mala herba. Les males herbes poden eliminar-se en birbes manuals, mecaniques i quimiques. 4.5.1. BIRBA MANUAL A pesar del seu elevat cost, en algunes parceles menudes se practica la birba manual. Lo mes freqüent es fer-la despres del calçat quan les plantes son chicotetes, i durant l'agostat, eliminant les males herbes que no han segut controlades per la llavor de calçat i herbicides de preemergencia. 4.5.2. BIRBA MECANICA La birba mecanica pot realisar-se utilisant traccio mecanica o animal. Les cavalleries encara s'utilisen en esta llavor, encara que la practica totalitat dels calçats se realisen en motocultors de baixa potencia. 4.5.3. BIRBA QUIMICA Pot fer-se aplicant els següents productes: - Trifluralina. El mes utilisat, es un herbicida selectiu usat en preemergencia. Posseix una persistencia de 3 a 6 mesos. Ha de ser incorporat, mecanicament, a 10-15 cm de fondaria dins de les quatre hores següents a la seua aplicacio. No controla adventicies ya naixcudes. - Linur. Herbicida de preemergencia, de llarga accio residual, actuant en contacte i absorcio radicular. S'ha d'aplicar en preemergencia quan els cavallons estan preparats, les chufes no han brotat i les males herbes se troben en un estat de 1-2 fulles verdaderes. - Metabenzotiazur. Es un herbicida derivat de l'urea que s'utilisa molt en barreja en uns atres herbicides per a reforçar la seua accio. Actua per traslocacio. S'absorbix molt be per arraïls i fulles de les plantules. Controla mono i dicotiledonees anyals. Tambe te un apreciable efecte per contacte i pot aplicar-se en pre i postemergencia. Les temperatures elevades acceleren la seua accio. |