4.7. PROBLEMES DE CONREU

Son els següents:

    - Agostament anticipat.
    - Floracio anticipada.
    - Rebrot tarda, o reverdiment de les plantes.
    - Tornar a sembrar.
Agostament anticipat.

    L'agostament natural de la planta se produix cap a la primera decena d'agost. Pero en moltes ocasions se produix un agostament anticipat durant el mes de juliol que desemboca irremediablement en un agostament alvançat de la vegetacio. Aço es degut a que en agostar-se la planta, se podrixen les bases del brot i fulles, degut als recs continuats. Est agostament para la vegetacio, aço provoca una disminucio de la produccio i una reduccio del tamany del tubercul.
Vista de un campo de chufa encamada. Al fondo, una parcela no encamada     Ademes de l'agostament alvançat de les plantacions, l'agostament favorix el rebrot tarda, circumstancia que tambe incidix negativament en la produccio final.

Practiques que favorixen l'agostament precoç:

    - Atac tarda del barrinador que debilita els brots, favorint l'agostament.
    - Sembra massa precoç (març) que origina plantacions de molt de port, que agosten en facilitat.
    - Plantacions denses per utilisacio de cantitats excessives de tubercul, que donen lloc a plantes en forma de fil i en brot molt finat que agosten facilment
    - Tandes de rec freqüents i cabdals abundants, que favorixen l'agostament prematur per reblanir-se en facilitat el coll i doblar-se els brots.
    - La mala nivellacio de les parceles que dona lloc a tolls, podriments del brot i agostament precoç.
Exces d'abonat nitrogenat.

Floracio anticipada.

   La floracio alvançada o aparicio precoç de "espigons" o brots florals en la plantacio es un fenomen poc conegut en les seues causes, encara que s'ha observat que este fenomen es mes freqüent en les plantacions realisades tardanament i en les parceles que son conreades reiteradament de chufes.
Vista parcela subida a flor (floración anticipada)     Pareix ser que la desinfeccio en bromur de metil palia el fenomen de la floracio alvançada en els sols cansats. Sí es cert que la floracio alvançada debilita la planta i reduix la seua capacitat productiva.

Rebrot tarda o reverdiment de les plantes.

    Cap a finals de setembre s'observen en moltes parceles en planta agostada i en les fulles totalment seques, noves brotacions. El rebrot tarda es de poca intensitat i origina plantes de fulles estretes, curtes i en poques arraïls. Estes plantes formen alguns tuberculs superficials de chicotet tamany que no arriben a engrossar per les dates en les quals se formen i carixen de valor comercial.


Rebrote tardio    El rebrot tarda es mal per varis motius:

- Debilita la planta per restar-li reserves que serien utilisades en l'engrossament del tubercul ya format; per tant, disminuix la produccio. - Aumenta les llavors necessaries per a birbar chufes que broten en el següent conreu, puix la brotacio tardana produix chufes de chicotet tamany que no son retengudes pels tamisos, per lo que cauen novament a terra fent una resembra no desijada. - Retarda la recoleccio, puix en brotar la planta ha d'esperar-se a que esta brotacio haja secat per a recollir (se pot paliar eixe problema en un tractament de Paraquat).

Tornar a sembrar.

    La resembra es poc freqüent en una plantacio de chufes, ya que s'utilisen densitats de plantacio molt elevades. Les marres en els naiximents poden ser produides per: excessiva profunditat de sembra, encorfament del sol per rec o pluja, erros del mecanisme de distribucio de la sembradora, plantacio de tuberculs danyats pel fret o atacats per plagues.
    La resembra s'ha de efectuar als 15-20 dies realisada la plantacio, que es quan poden detectar-se les marres, per ad aixo se distribuixen en les faltes, grups de 2-4 tuberculs, previament posats a arremulla durant 12-24 hores.

[CULTIU] [4.1. Alternatives] [4.2. Plantacio] [4.3. Fertilisacio]
[4.4. Rec] [4.5. Control de malas herbes] [4.6. Problemes Fitosanitaris]
[4.7. Problemes de cultiu] [4.8. Recoleccio]