2.1. LES CARACTERISTIQUES AGRONOMIQUES I BOTANIQUES
La chufa (Cyperus esculentus, L. familia Cyperáceas) es una planta vivaç de fulles en roseta, paralelinervies, opostes, emblicats, de 40-50 centimetros de llarc, aspres al tacte i de color vert oscur, lluentes en la part anterior i mate en la posterior (o revers). El tall presenta una seccio triangular, massisa, llisa i sense nucs.
Les flors son aclamidees, de tamany chicotet (6-12mm) i molt rudimentaries. S'agrupen en espigues de color dorat .
Normalment diverses espigues s'articulen en un mateix punt. La fructificacio es en "aqueni", encara que esta normalment no es produix en la Comunidat Valenciana per manca de temperatures suficientement altes.
Te un sistema radicular riçomatic del que partixen arreletes i en els seus extrems se formen els tuberculs (chufes) pels que se cultiva. Estos son mes o manco redonets, tenen una serie d'anells transversals i estan provists de fulletes escamiformes o catafils. Els tuberculs poden ser redonets o allargats, un poquet comprimits per un costat i llaugerament arquejats, mes amples per u dels seus extrems (de 10-25 mm de longitut i de 8-10 mm d'amplaria). La pell presenta un color marro que pot aplegar a ser mes oscur si la collita es realisa molt tart o si la terra es de color molt oscur, tambe a mida que el tubercul es seca i s'allarga el seu almagasenament, oscurix el seu color extern. La pulpa del tubercul es de color groguenc quan està sec i blanc lletos quan se fica varies hores en maceracio. El pes mig dels tuberculs es aproximadament 0'4gr. La comestibilitat i sabor caracteristics del tubercul s'adquirixen despres de secat, quan part de l'almido s'ha transformat en sucre.
2.2. ECOLOGIA
2.2.1. CLIMATOLOGIA
Dins de les exigencies ambientals, les climatiques no son tan llimitants per al cultiu com les edafiques, ya que, en general, en climes calits, en temperatures miges elevades (13 a 25 graus C) i un periodo de 4-5 mesos lliures de gelades, la planta pot completar el seu cicle vegetatiu sense molts problemes. 
La temperatura minima per a la brotacio del tubercul està al voltant dels 12 ºC, que en la nostra zona se dona a partir dels mesos de març-abril.
L'aparicio de l'espigo floral per al creiximent, ocorre quan el fotoperiodo es de 12-14 hores d'iluminacio, en temperatures maximes superiors a 28 ºC. Per aixo, quan mes llarc siga el determini transcorregut entre la plantacio i la floracio, major sera el fillol i el rendiment potencial del cultiu. Per tant, els climes extrems en els que la planta florix precoçment no son adequats; en canvi, les zones ben solejades proximes a la mar (que actua com un regulador de la temperatura) son les mes propicies. Este microclima sense grans oscilacions de temperatura allarga tambe l'aparicio de l'agostat i favorix el creiximent dels tuberculs.
Les necessitats d'aigua son molt elevades i el creiximent es veu favorit per una humitat ambiental alta.
En Valencia l'humitat ambiental la proporciona la proximitat a la mar, i no la pluviometria de la zona, que es molt baixa (420 mm anuals). L'humitat de la terra es conseguix per mig de recs continuats i abundants (600-700 m3/Ha i semana).
Les majors necessitats hidriques es produixen (com es llogic) en els mesos de juliol i agost, que son al mateix temps els de menor pluviometria (8-22 mm) i temperatures mes altes (24-25º C)
Les pluges intenses i els vents forts son perjudicials per al cultiu en el periodo de plena vegetacio, ya que favorixen l'encarnat primerenc.
Les pluges d'octubre i novembre no perjudiquen a la qualitat, puix al tractar-se, com vorem despres, de terres arenoses molt permeables, a soles ocasiona un retart en la data de la collita.
2.2.2. EDAFOLOGIA
El cultiu de la chufa a soles pot realisar-se en terres d'unes caracteristiques especials, si se preten obtindre una produccio de qualitat.
Les terres adequades per al cultiu de la chufa han de ser soltes, puix la collita ha de realisar-se tamisant una profunditat de terra de 15-20 a on se troba el tubercul i si es tamisa en terres fortes, el tubercul ix prou brut de terra, lo que encarix notablement el llavat. Ademes, en les terres soltes, franco-arenoses, es a on la chufa adquirix una major qualitat, un gust mes dolç i intens, pell mes fina, absencia de raïls que la deprecien (chufa peluda) i tamany mes gran i uniforme.
En les terres argilenques (fangoses), encara que alguns tuberculs poden arribar inclus a un major calibre que en les terres arenoses, el seu tamany mig es inferior. Ademes, presenten major quantitat de raïls, la seua pell es mes basta i tenen manco gust. Pero el principal problema de les terres argilenques es presenta a l'hora d'arrancar la chufa, ya que es formen terrons o tarrosos dins de les quals poden haver chufes. En estes circumstancies el transport s'encarix tant, al tindre que transportar un volum de terra 3 o 4 voltes major, com en l'operacio de llavat, per a separar la chufa de la terra.
En terres totalment arenoses, encara que son pobres i retenen poc l'humitat, tambe se poden cultivar chufes. No obstant, l'arena deu de ser de gra fi, lliure de sanitat i ben
airejada.
De tot lo expost anteriorment es pot deduir que les terres han de tindre una textura especial per a poder dedicar-nos ad este cultiu. Quan no ocorre to aço el rendiment agricola baixa considerablement i la qualitat dels tuberculs tambe, presentant teixits suberificats ("suro") que minven els rendiments en l'elaboracio de l'orchata, i no donen el gust dolç i especific d'esta beguda.
Unes atres caracteristiques que deuen tindre les terres son les següents: tindre un bon drenage, nivellacio, estar neta de residus vegetals i pedres abundants en materia organica i no salines.
|